Que dicen las valientes que vienen a terapia....
Clàudia
Quan em van recomanar l’Alicia, no podia identificar quin era el problema o problemes. Era un cúmul de sensacions de malestar i d’actituds que no sabia reconèixer en mi, i que em generaven moltes inseguretats i descontrol.
Hi vaig acudir en dues etapes, primerament arrel d’un dol, i a posteriori quan crec que vaig tocar fons en el meu dia a dia, el meu cos va dir prou i va ser el moment de parar.
La Terapia Gestalt proposa una forma de vida i de mirar- se la vida.
Gràcies a l’acompanyament de l’Alícia, vaig aprendre a mirar d’una manera que no ho havia fet mai.
S’ha de dir però i com ella també diu, permet-m’he l’expressió “la cabra siempre tira al monte” , probablement les dificultats que generen problemes moltes vegades no es resolen com a tal, com aquell qui es cura una ferida i desapareix per sempre, en aquest procés m’he adonat que les dificultats son presents al llarg de la vida. Ara se com mirar-les i atendre-les i donar-hi l’espai que necessiten. Em puc cuidar molt millor.
Gràcies al meu procés de creixement personal, la meva vida va millorar començant per aprendre a atendre’m quan ho necessitava i donar espai a necessitat que per el motiu que sigui havia descuidat. A escoltar les meves ferides, mirar-les, acollir-les i acceptar-les. Sentir més i pensar menys (això es un repte diari)
Amb l’Alícia he trobat una solució única i adequada perquè es un treball d’autoexploració, autoconeixement i acompanyament enfocat a tu mateixa.
Tot i que se'm fa difícil triar, puc dir que el que més em va agradar del procés de treball, va ser el somriure, l’empatia, el compartir sentiments i sensacions. Amb l’Alícia sents que veritablement te ganes d’acompanyar-t’he en aquest viatge d’autoconeixement.
I destaco el creixement personal, el benestar i la cura cap a mi mateixa.
Posa l’ Alicia a la teva vida!.
Ho recomano a tothom per suposat, que tingui ganes d’emprendre aquest camí, d’atendre’s i donar cabuda a coses que no tenim ben apreses i ens generen dificultats a la vida i en el nostre entorn.
Vanessa
Em vaig decidir a fer teràpia després de vàries proves mèdiques, que determinaven que els marejos que patia des de feia temps, cada vegada més insuportables, eren deguts a l'ansietat i la tensió. Fins que un dia vaig sortir d'urgències amb una punxada i una recepta...En aquell moment vaig ser conscient que havia de prendre una decisió per millorar.Em vaig posar a buscar per Internet i vaig parlar amb diversos terapeutes.L'Alícia m'ho va posar molt fàcil, res de compromís, només conèixer-nos i veure si connectàvem, això em va fer optar per ella.Jo tenia molt clar que el meu problema venia d'una relació no satisfactòria en la que estava juntament amb una feina estressant però des de el primer dia, i realment des de el primer dia, vaig connectar amb una pressió interior que estava dins meu i em vaig adonar que no tenia res a veure amb el que passava a fora... Ni aquest nòvio, ni aquesta feina ni aquesta decepció... El problema era la meva dificultat per expressar la ràbia, els càstigs que em posava, la pressió.... I em vaig adonar que al final la solució estava a les meves mans.A la teràpia vaig aprendre que ningú em feia mal, el mal mel feia jo. I com començar a atendre'm, estimar-me i cuidar-me.De petita no vaig tenir una vida fàcil, la culpa i el perdó estaven sempre presents. Al llarg dels anys perdurava dins meu. Jo intentant fugir de tot allò... I allò em perseguia.La teràpia Gestalt en general et fa mirar-te al mirall. L'Alícia en particular t'acompanya en el procés amb amor, tendresa i intel·ligència.Sempre dic el mateix, però, per mi va ser necessari en aquell moment en un acte de desesperació, però no només ho recomanaria a persones que pateixen, sinó també a persones que es vulguin conèixer de veritat i començar a estimar-se i cuidar-se conscientment.RADICALMENT, UNA ALTRA MANERA DE VIURE EN EL MÓN.Aprofito aquest escrit per donar les gràcies a L'Alícia. Sempre seràs aquella persona que em va ensenyar les eines per sentir-me millor.
Ramón
Tome la decisión de ir a terapia cuando la situación para mi era insostenible, siempre pensé que podía solucionarlo por mi cuenta, pero con los años, los temas mal curados se van amontonando.
Acudí a Alicia para superar un duelo y para aprender a gestionar mis emociones y en especial mi rabia acumulada durante años. Con Alicia una de las primeras cosas que descubrí es que la rabia fue un mecanismo de defensa para poder sobrevivir, me ayudó a ver y sentir. Creía que la rabia aparecía por no tener miedo a nada, más de cuarenta años “conviviendo” conmigo mismo y no me conocía en absoluto, en realidad le tenía miedo a todo.
En el espacio que me ofreció Alicia me pude sentir seguro y protegido para dejar salir todo el miedo acumulado, el llanto que salió de mi fue de una profundidad nunca explorada, la liberación que sentí después cambió mi vida y mi día a día totalmente.
Me di cuenta de que el niño que había en mí buscaba un lugar donde sentirse seguro. Desde entonces mi yo de adulto le da la mano, yo estoy para cuidarle, me resulta una sensación reconfortante y muy emotiva.
Ahora soy capaz de empatizar y tener relaciones más sanas y auténticas. Ahora veo que cada uno cargamos con una gran mochila invisible de sentimientos, emociones y vivencias que llevamos desde que somos niños y ese niño nunca nos abandona. Esto me ha dado una visión muy diferente y a la vez una herramienta muy valiosa en mi vida.
La terapia con Alicia también me ha ayudado enormemente a conectarme con mi deseo y a disfrutar de las cosas sencillas desde la ligereza, sin exigencia ni presión.
Ahora me permito ser vulnerable; estar triste; sentir la emoción de una pérdida, llorarla; soltar la exigencia y el autocontrol; ser autocompasivo y permitirme equivocarme; soltar el miedo, sentirlo y actuar valientemente enfrentándolo o no, pero reconociendo que está ahí y como adulto decidir que hacer con él; permitirme hacer “el tonto” y perder la vergüenza a fallar, a caerme, a bailar ridículamente, a cantar desafinando, a decir te quiero ( si, me daba vergüenza decir Te quiero), perder la vergüenza aunque parezca lo menos importante creo que es una de las cosas que mas felicidad me ha dado en la vida.
Le recomiendo ésta terapia a todo el mundo, todos necesitamos compartir algo, mejorar nuestras relaciones con los demás , descubrirnos a nosotros mismos, no nos conocemos lo más mínimo, incluso las personas que vemos siempre de buen humor o riendo para no afrontar temas dolorosos, quizás complicados o con resistencias inconscientes."