Opinions
Què diuen els valents que vénen a teràpia...
Clàudia
Quan em van recomanar l’Alicia, no podia identificar quin era el problema o problemes. Era un cúmul de sensacions de malestar i d’actituds que no sabia reconèixer en mi, i que em generaven moltes inseguretats i descontrol.
Hi vaig acudir en dues etapes, primerament arrel d’un dol, i a posteriori quan crec que vaig tocar fons en el meu dia a dia, el meu cos va dir prou i va ser el moment de parar.
La Teràpia Gestalt proposa una manera de viure i de mirar la vida.
Gràcies a l’acompanyament de l’Alícia, vaig aprendre a mirar d’una manera que no ho havia fet mai.
S’ha de dir però i com ella també diu, permet-m’he l’expressió “la cabra siempre tira al monte” , probablement les dificultats que generen problemes moltes vegades no es resolen com a tal, com aquell qui es cura una ferida i desapareix per sempre, en aquest procés m’he adonat que les dificultats son presents al llarg de la vida. Ara se com mirar-les i atendre-les i donar-hi l’espai que necessiten. Em puc cuidar molt millor.
Gràcies al meu procés de creixement personal, la meva vida va millorar començant per aprendre a atendre’m quan ho necessitava i donar espai a necessitat que per el motiu que sigui havia descuidat. A escoltar les meves ferides, mirar-les, acollir-les i acceptar-les. Sentir més i pensar menys (això es un repte diari)
Amb l’Alícia he trobat una solució única i adequada perquè es un treball d’autoexploració, autoconeixement i acompanyament enfocat a tu mateixa.
Tot i que se’m fa difícil triar, puc dir que el que més em va agradar del procés de treball, va ser el somriure, l’empatia, el compartir sentiments i sensacions. Amb l’Alícia sents que veritablement te ganes d’acompanyar-t’he en aquest viatge d’autoconeixement.
I destaco el creixement personal, el benestar i la cura cap a mi mateixa.
Posa l’ Alicia a la teva vida!.
Ho recomano a tothom per suposat, que tingui ganes d’emprendre aquest camí, d’atendre’s i donar cabuda a coses que no tenim ben apreses i ens generen dificultats a la vida i en el nostre entorn.
Vanessa
Em vaig decidir a fer teràpia després de vàries proves mèdiques, que determinaven que els marejos que patia des de feia temps, cada vegada més insuportables, eren deguts a l’ansietat i la tensió. Fins que un dia vaig sortir d’urgències amb una punxada i una recepta… En aquell moment vaig ser conscient que havia de prendre una decisió per millorar.Em vaig posar a buscar per Internet i vaig parlar amb diversos terapeutes.
L’Alícia m’ho va posar molt fàcil, res de compromís, només conèixer-nos i veure si connectàvem, això em va fer optar per ella.Jo tenia molt clar que el meu problema venia d’una relació no satisfactòria en la que estava juntament amb una feina estressant però des de el primer dia, i realment des de el primer dia, vaig connectar amb una pressió interior que estava dins meu i em vaig adonar que no tenia res a veure amb el que passava a fora… Ni aquest nòvio, ni aquesta feina ni aquesta decepció… El problema era la meva dificultat per expressar la ràbia, els càstigs que em posava, la pressió…. I em vaig adonar que al final la solució estava a les meves mans. A la teràpia vaig aprendre que ningú em feia mal, el mal mel feia jo. I com començar a atendre’m, estimar-me i cuidar-me.De petita no vaig tenir una vida fàcil, la culpa i el perdó estaven sempre presents. Al llarg dels anys perdurava dins meu. Jo intentant fugir de tot allò… I allò em perseguia.La teràpia Gestalt en general et fa mirar-te al mirall.
L’Alícia en particular t’acompanya en el procés amb amor, tendresa i intel·ligència.Sempre dic el mateix, però, per mi va ser necessari en aquell moment en un acte de desesperació, però no només ho recomanaria a persones que pateixen, sinó també a persones que es vulguin conèixer de veritat i començar a estimar-se i cuidar-se conscientment.
RADICALMENT, UNA ALTRA MANERA DE VIURE EN EL MÓN.
Aprofito aquest escrit per donar les gràcies a L’Alícia. Sempre seràs aquella persona que em va ensenyar les eines per sentir-me millor.
Ramón
Vaig prendre la decisió d'anar a teràpia quan la situació era insostenible per a mi. Sempre vaig pensar que ho podria resoldre pel meu compte, però amb els anys, els problemes mal curats s'acumulen.
Vaig anar a l'Alícia per superar un dol i per aprendre a gestionar les meves emocions i sobretot la meva ira acumulada al llarg dels anys. Amb l'Alícia, una de les primeres coses que vaig descobrir va ser que la ira era un mecanisme de defensa per sobreviure, m'ajudava a veure i sentir. Jo creia que la ràbia venia de no tenir por de res, més de quaranta anys de “viure” amb mi mateix i no em coneixia gens, en realitat tenia por de tot.
En l'espai que em va oferir l'Alícia vaig poder sentir-me segura i protegida per deixar escapar tota la por acumulada, el plor que em sortia era d'una profunditat mai explorada, l'alliberament que vaig sentir després va canviar la meva vida i el meu dia a dia completament.
Em vaig adonar que el nen que tenia dins buscava un lloc on sentir-se segur. Des d'aleshores el meu jo adult l'ha agafat de la mà, sóc allà per cuidar-lo, em sembla una sensació reconfortant i molt emotiva.
Ara sóc capaç d'empatitzar i tenir relacions més sanes i autèntiques. Ara veig que cadascú de nosaltres porta una gran motxilla invisible de sentiments, emocions i vivències que portem des que érem petits i aquell nen no ens abandona mai. Això m'ha donat una visió molt diferent i al mateix temps una eina molt valuosa a la meva vida.
La teràpia amb l'Alícia també m'ha ajudat enormement a connectar amb el meu desig i a gaudir de coses senzilles des d'una perspectiva lleugera, sense exigència ni pressió.
Ara em permeto ser vulnerable; estar trist; sentir l'emoció d'una pèrdua, plorar-la; deixar anar les demandes i l'autocontrol; ser autocompassiu i permetre'm equivocar-me; deixar anar la por, sentir-la i actuar amb valentia, encarant-la o no, però reconeixent que hi és i com a adult decidint què fer-hi; Permetre'm ser "el boig" i perdre la vergonya de fracassar, de caure, de ballar ridícul, de cantar desafinat, de dir t'estimo (sí, em feia vergonya dir t'estimo), perdre la vergonya encara que sembli el menys important, crec que és una de les coses que més felicitat m'han donat a la vida.
Recomano aquesta teràpia a tothom, tots hem de compartir alguna cosa, millorar les nostres relacions amb els altres, descobrir-nos a nosaltres mateixos, no ens coneixem gens ni mica, fins i tot les persones que veiem sempre de bon humor o rient per no enfrontar-nos a temes dolorosos, potser complicats o amb resistència inconscient”.
Estàs llesta per donar el primer pas?
Reserva la teva entrevista gratuïta amb mi I comença la ruta del teu viatge de creixement personal cap a una vida de benestar i presència.
