Alguna vegada has sentit un esgotament profund i t’has preguntat per què, si en aparença tot va bé? Aquest cansament invisible sovint ve de mossegar-te la llengua o de dir “sí” quan en realitat volies cridar “no”.

Viure amb la constant por al “què diran” no sols és esgotador, sinó que ens desconnecta de la nostra essència i ens impedeix construir relacions autèntiques.

L’origen de la por: una herència ancestral

La por al judici i a no ser acceptada no és casual, ni és una feblesa personal. És una resposta profundament arrelada en la nostra història. Especialment en les comunitats rurals.

Generacions enrere, en èpoques d’hiverns durs, escassetat de recursos i conflictes, ser acceptat per la comunitat era, literalment, una qüestió de supervivència. Tenir una bona relació amb les persones de l’entorn podia representar la diferència entre la vida i la mort.

El idea que el vincle social fos una assegurança de vida és una memòria que portem gravada al nostre ADN.

I és aquí on radica la paradoxa: aquesta mateixa dinàmica que generacions enrere tenia sentit, avui ens pesa i ens resta més que ens suma.

El cost invisible: l’esgotament de no ser tu mateixa

La por al judici pot tenir un preu molt alt: l’esgotament emocional i físic. Quan no t’atreveixes a demanar el que necessites o a posar límits per complaure a uns altres, t’estàs abandonant a tu mateixa una vegada i una altra.

Viure amb la veu dels altres més fort que la teva és profundament esgotador. És una càrrega invisible que et resta energia, alegria i claredat. A llarg termini, aquesta dinàmica crea un profund buit intern i un sentiment que les teves pròpies necessitats no importen.

Vincles superficials i la sensació de solitud

Quan no et mostres tal com ets, la gent es vincula amb una “versió editada” de tu. El resultat és un cercle viciós de solitud i esgotament emocional:

• Vincles superficials: Crees relacions superficials, basades en una façana que no ets tu. Et sents amb l’obligació de mantenir una imatge perfecta, la qual cosa t’allunya de la intimitat i la vulnerabilitat.
  
• Soledad en companyia: Pots estar envoltada de gent, però et sents profundament sola, perquè ningú coneix a la persona real que s’amaga darrere de la màscara.

La solució: reconnectar amb tu per a connectar amb els altres

El camí cap a l’autenticitat és un viatge valent que et permet, a poc a poc, deslligar aquest nus intern. L’acompanyament gestàltic t’ofereix un espai segur per a explorar i sanar.

Aquí pots aprendre a escoltar el que el teu cos i les teves emocions et diuen, sense la por al judici extern. En practicar a ser tu mateixa en un entorn segur, ganes la confiança necessària per a, eventualment, construir vincles veritablement autèntics i sans.

Preparada per a deixar anar el “què diran” i començar a viure amb més llibertat i menys cansament?